Pensión Leonardo

El món d’Eulalia, Lali, als seus dotze anys, és una promesa d’històries. Les dels llibres i els còmics que comparteix amb els seus amics, les que es compten pels carrers del Poble Sec i al pati de l’escola, les dels hostes de la pensió Leonardo. Però també hi ha històries que se li oculten: per què els seus pares van renegar del seu passat i ni tan sols coneix el nom dels seus avis, per què el relat familiar comença a partir de l’arribada del seu pare a Barcelona i la fundació de la pensió Leonardo. La pensió és un establiment modest, net i amb dret a menjars, on s’allotgen vuit homes arribats a Barcelona fugint de les misèries del camp, desarrelats, com els propis pares de Lali. És el centre del món de Lali i dels seus germans, allí viuen i treballen, al mateix temps que els seus majors, en un microcosmos d’escales i habitacions, d’olor d’olla i sorolls nocturns, de maletes i rutines. Però el món infantil de Lali s’esquerdarà quan en ell irrompi un hoste inesperat, i amb dolor albiri què s’amagava després dels silencis de la seva mare.