Vuitanta-sis contes

Traduït a més d’una dotzena de llengües, la crítica europea relaciona a Quim Monzó amb Kafka, Borges i Rabelais. En cada llibre ha sabut augmentar l’exigència i el rigor, i ha generat, a més, un enorme i desacostumat interès popular, com en El perquè de les coses i Guadalajara. Avui, Monzó ha revisat aquests llibres –tots els seus contes publicats fins ara, alguns d’ells inèdits en castellà–, aplicant aquesta mateixa exigència i aquest mateix rigor. El resultat és Vuitanta-sis contes, que ha merescut el Premi Nacional de Literatura en català i el Premi Lletra d’Or, que se sumen al Premi Ciutat de Barcelona i als quatre Premis de la Crítica que atorga Serra d’Or, concedits als últims quatre llibres d’aquest volum.