Nada

Andrea arriba a Barcelona per a estudiar Lletres. Les seves il·lusions xoquen, immediatament, amb l’ambient de tensió i emocions violentes que regna a casa de la seva àvia. Andrea relata el contrast entre aquest sòrdid microcosmos familiar —poblat d’éssers estranys i apassionants— i la fràgil cordialitat de les seves relacions universitàries, centrades en la bella i lluminosa Ena. Finalment els dos mons convergeixen en un diàleg dramàtic. Comparada per la crítica amb Cimeres borrascoses, Res destaca tant per la seva prosa fresca i directa com per l’extraordinària sensibilitat en la recreació d’una veu femenina. Quan el llibre acaba, el lector té la seguretat de poder trobar, en tornar la cantonada, a una noia pàl·lida i trista, amb tota la força de la seva joventut condensada en el mirar. És Andrea, absorta, volent alguna cosa, sense saber què. Com la resta dels protagonistes, ha nascut a la vida real per un prodigi de la creació artística.