Diario de un ladrón

Diario del ladrón no és tan sols un diari, però tampoc es pot considerar únicament una novel·la. A cavall sobre la confessió i la crònica, sobre la invenció i el desig, aquesta obra clau de la producció de Jean Genet arrossega al lector cap a un món de vilesa i decadència, admirablement transcendit gràcies a un conscient poder verbal i imaginatiu que l’autor maneja amb plena consciència. El protagonista pretén salvar-se del mal pel propi mal. «Ètica i estètica del vici» bé podria valer com a subtítol de Diari del lladre, expressant així la posició que Genet presa davant la vida, necessàriament enfrontat amb una societat a la qual ni vol ni pot pertànyer.